RELACIÓ I BON TREBALL EN EQUIP
L’activitat en la qual em basaré serà en la feina de
l’equip de docents del centre. En la feina conjunta que fan tot l’equip a
nivell de centre per a dur una bona organització i gestió de les activitats a
nivell escolar. Organitzen les activitats totes plegades, sempre consensuant la
millor idea o la millor manera de dur a terme l’activitat.
Per exemple, la darrera celebració que es va duu a terme
és la de la Jaia Quaresma, aquesta celebració i la seva organització ha suposat
hores i hores de preparació per a les mestres. Per organitzar-se una mica, a
principi de curs, es va assignar a cada mestra una comissió de festes diferent.
Aquesta s’encarrega una mica d’aportar les idees principals sobre la celebració
o sobre l’activitat però sempre, abans de decidir-se alguna cosa, es consulta
amb la resta de mestres i s’arriba a un acord. Una cosa que em fa pensar que és
una bona pràctica d’escola és que malgrat la cohesió que hi ha entre l’equip de
docents, cada mestra té una comissió de festes, podria ser ella sola la que
preparàs i organitzàs, però no és així, sempre ho consulta a la resta de
mestres i aquestes, espontàniament, ajuden amb la preparació de material, etc.
El fet que surti d’elles mateixes ajudar-se entre sí, fa que puguem veure un
molt bon treball i una molt bona predisposició del que realment és una feina en
equip.
Així doncs, trobo que la bona pràctica de centre a la
meva escoleta és quant les mestres s’ajuden unes a les altres i el resultat és
fer activitats tots plegats en algun
lloc del centre o fora del centre, però plegats.
En els moments de treball en equip en centre hi ha la
planificació conjunta, l’anàlisi i la revisió de la pràctica, la autoavaluació
del treball en equip del professorat, la participació de la família i les
activitats compartides.
Aquestes dues darreres son fonamentals per a l’escoleta i
el que intenten cercar és que hi hagi un seguit de activitats que es puguin fer
conjuntament i sobretot implicar a la família en diversos activitats i tallers.
Com son activitats conjuntes del centre és fan amb tots
els alumnes plegats des dels més petits, el nadons, fins als més grans. Normalment
solen ser realitzades a la entrada de l’escola, a la sala polivalent de
psicomotricitat o a una zona específica del pati.
L’objectiu primordial és que el
bon treball d’equip es reflecteixi en la tasca del dia a dia però les mestres ens han comentat que un dels seus
objectius és implicar a tots els membres
de la comunitat educativa. Quan l’equip de mestre té una bona organització, es
respira un ambient de respecte, comunicació, diàleg, etc. es contagia a la
resta dels membres de la comunitat educativa i això només ens porta a un bon
funcionament i a un bon ambient a nivell de centre.
És una manera de demostrar o
de fer de model i que els infants, al igual que els pares i mares, aprenguin
que el treball en equip és una font de riquesa i d’intercanvi d’idees de les
quals tots aprenem de tots.
D’altra banda seguint aquest
estil implicar a tots els infants a sentir-se que formen part de un grup, que
són importants, i enriquir-se un del altres.
Això implica que els alumnes
es coneguin uns als altres, es respectin, es tractin amb familiaritat, es
reconeguin, s’ajudin, tinguin un contacte íntim sigui de la aula que sigui, és
un sentiment fonamental que s’ha de crear i donar impuls des l’escola i des ben
petits. A més a més això també permet que es suprimeixi el fet que hi hagi
alumnes invisibles, perquè els alumnes quant estan plegats sempre reben alguna
estimulació, sigui per part de la seva mateixa tutora, de les altres
educadores, o dels companys de qualsevols aula. Jo mateixa m’he adonat que
quant sortim a fer alguna activitat conjunta, sempre me agrada fer cas a alguns
infants que no tinc tanta oportunitat de fer-los i que de una manera o una
altra es sentin reconeguts.
Els mestres són els primers que valoren aquesta qualitat
de feina i per això sempre la duen a terme d’aquesta manera, saben que la
millor forma de aconseguir una cosa és consensuant, planificant i xerrant amb
les companyes per veure diferents punts de vista i aplicar-lo de la forma més
significativa i adient possible. També valoren molt que algunes activitats es
facin plegades i que les famílies tinguin una participació activa en elles
perquè això provoca que tant les famílies, com el personal no docent se n’adoni
d’aquest bon treball en equip i es produeixi un contagi dins la comunitat
educativa i sobre tot amb els infants que ho veuen cada dia.
És per això que el centre és sent satisfet amb el que fa,
no sols perquè és una cosa que els surt espontània i s’ajuden uns als altres sense
que hi hagi res de conveniència per enmig que els faci actuar, sinó perquè
saben que la cooperació és fonamental en els grups i per això, a part de tota
la tasca conjunta que fan les mestres ho volen demostrar en les activitats de
centre plegades.
Alguns exemples de pràctiques:
Es una
celebració que es fa cada any abans de
que arribi pasqua, d’aquesta manera se prepara els nins per les festes
tradicionals de la cultura popular de les Illes Balears. Es celebra cada
divendres durant 7 setmanes fins la setmana abans de pasqua.
La celebració
es du a terme en el rebedor de l’escola a on es reuneixen tots els infants de
les diferents aules. En aquest espai hi ha un plafó de les 7 setmanes i amb una
figura en tres dimensions que representa a la Jaia. Durant el ritual es canten
diferents cançons, es llegeix una carta que ens ha duit la Jaia i un o dos
infants s’encarreguen de llevar-li una cama. La festa acaba mirant a veure que
ens ha duit la Jaia, normalment són llepolies, menjant aquestes llepolies i
jugant i cantant una mica més.
El centre
prepara talles i xerrades per a pares. Normalment es fan entre 2 o 3 xerrades
per trimestre , alguns dels temes que han anat fent són:
·
Taller
de decoració
·
Taller
de massatges pel infants.
·
Xerrada:
Com passar del bolquer al wàter.
·
Xerrada:
El pas de l´escoleta (primer cicle) a l’escola gran (segon cicle)
·
Xerrada:
Com afrontar les rebequeries dels infants
Cada classe fa
experimentació durant tot l’any a nivell
d’aula, però una vegada a l’any es fa en gran dimensions a nivell de
centre, tots plegat i amb més quantitat de materials, estris i molt més espai on hi ha cabuda per tots els
alumnes.
Abans
després
Es
una trobada entre famílies, alumnes i pares per celebrar les verges tots junts.
Per Nadal s’organitza una reunió amb
els pares per fer la decoració entre tots i desprès feien tots junts una
xocolatada a on se passa un moment de
relació entre i famílies.
Durant el mes
de maig més o manco el centre exposa uns plafons amb informació del que han de
fer els pares per matricular els seus fill a l’escola nova, també s’informa als
pares del dia de portes obertes de l’escola
i a més amb els nins es fa una visita guiada a la nova escola perquè la
coneguin, fins i tot , si és possible també s’intenta que coneguin a les noves
mestres.
D’altra banda aquesta pràctica em suggereix uns sèrie de
interrogants que pensant en aquesta situació poden ser una mica negatius, com
per exemple, si sempre ho consensuen tot algunes vegades poden no deixar un
espai suficient per a la pròpia dinàmica de grup, és a dir, que cada grup
funciona de manera diferent i que en algunes coses que elles hagin pensat que
podran anar bé als grups, a algun grup no li serà el més adequat i aquí la
tutora hauria de actuar i pensar una variable per poder treure el major suc
possible i que funcioni. També el fet que moltes de les tutores gairebé tenen
edats molts similars i tenen bastant experiència en el seu camp, però tal volta
el que elles pensin, encara que hagin coincidit totes amb el mateix, no és el
més adequat i se equivoquin, perquè tot canvia i tot avança i en algunes coses
poden quedar una mica coixes.
Per tenir
una bona pràctica a l’escola el que cal en qualsevol cas és:
Ø
Saber escoltar les
seves demandes i interessos i donar resposta
Ø Actuar en funció de les necessitats de cada grup
d’infants
Ø Respectar la individualitat de cada un dels
infants
Ø Respectar els ritmes individuals i grupals
Ø Promoure un respecte entre companys
Ø Crear un clima acollidor
Ø Fomentar un aprenentatge significatiu perquè en totes les accions que es
duguin a terme tinguin un sentit lògic que puguin emprar
Ø Treballar la identitat tant individual com grupal
Ø Sobretot treballar a l’escola amb una Educacio lenta i de qualitat
Les pràctiques que son absents en la meva escoleta, i que
les trobo a faltar son per exemple el bon
dia, perquè és un moment vital que les infants coneixen i gairebé és el
primer contacte amb la escoleta perquè acaben de arribar, és un espai per
sentir-se acollits, per fomentar la seva identitat, per assegurar-se el seu
lloc i començar a reconèixer-se a ells mateixos i als companys. Doncs, trob que
aquest aspecte s’ha des valoritzat molt. Al bon
dia, cada dia es fa el mateix, amb el mateix plafó, seguint les mateixes
frases i cantant la mateixa cançó. El que pot ser fa falta seria el plafó una
mica més treballat i sobretot el factor sorpresa, com que per exemple que algun
cop fes el bon dia una titella.
Tampoc existeixen racons a on els infants puguin gaudir
del joc simbòlic o simplement del plaer de jugar, i seria molt beneficiós que
dintre de l’aula és comptes amb alguns racons sigui del tipus que sigui, com un
de lectura, un de cuineta, un de descans, ...
Com a bona pràctica també seria interessant que poguessin
experimentar al pati quant està banyat que hagi plogut i observar el canvis,
tocar l’aigua,...i no esperar a sortir al pati quant faci sol, perquè també és
interessant altres canvis com les pluges.
També a l’hora de menjar hi ha un seguit de normes que
els infants han de començar a conèixer, com és el fet de que ens arromanguem,
ens posem el baverall, ens asseiem a la taula,... i que per fer tot això no els
avisen, simplement ho fan, i tal volta si els anticipessin del que han de fer
ells ja sabrien que han de fer per anar a dinar i no esperarien a que els ho
facin tot.
