Tots aprenem!

QUÈ HA DE PASSAR PER A QUÈ LA MESTRA APRENGUI? I PER A QUE JO APRENGUI?

El que penso que és fonamental perquè aprengui una mestre és que en primer lloc s’ha de creure el que fa, li ha de agradar fer-lo i ho ha de fer amb gust. Perquè la inquietud per fer les coses que te agraden, passen per fer les coses bé i quant tens cura del que fas, sempre és més complet, més elaborat i més complicat. Dic complicat perquè si quant fas el que te agrada i ho fas bé, no crec que simplement et quedis amb el que has fet, sinó que vas mes enllà i reflexiones sobre allò amb els infants, si: els ha servit, per a què? He encertat amb aquesta proposta? O tal volta ho hagués fet d’una altra manera? Per què a funcionat? I perquè no? Què hagués passat si hagués introduït allò? Quines conseqüències ha tingut? Com i quant vull enllestir-lo? Tindrà una continuïtat? Podria haver afegit o llevat algunes coses?....quan pensam aquestes preguntes pensam amb una avaluació, i aquesta sempre és per a millorar tot el que hem fet. Així quan parlam de millorar per extensió parlam d’aprendre. D’aquí a què si fas una feina que te agrada i la fas amb gust et qüestionaràs el que ha anat bé o no i doncs s’extraurà un aprenentatge.

També per a què la mestra aprengui trob que s’ha de posar en situació de conflicte, i pensar: que passa ara?, no sé resoldre el que succeeix? Perquè?....al veure que en un tema determinat no té suficients estratègies. És interessant que se li plantegin aquestes situacions perquè així pot cercar, pensar o demanar com ho podria haver fet, i així ja està aprenent una cosa nova.

De totes maneres perquè la mestra aprengui únicament el que ha de passar és que observi als seus infants i al seu voltant. Aquesta part és imprescindible en qualsevol aspecte d’infantil, però si es té en compte l’aprenentatge encara ho és més perquè t’enriqueixes molt i aprens coses i situacions que encara no havies vist, o si i com es desenvolupen aquest cop. Diuen que els infants són com esponges, però el que també és molt important és que les mestres ho siguin i es deixin mullar del que els infants saben i puguin aprendre d’ells en qualsevol moment, tant en el moment del bon dia, com en el moment del pati. La mestra sempre ha de tenir una espècie de radar activat per poder captar totes les coses interessants que els infants poden oferir i aprendre d’elles.

El que penso que pot passar per a què aprengui jo, sobretot al començament de la meva vida laboral, és com ja he comentat abans que m’agradi el que faig i reflexioni sobre allò fet, que observi tot el que em poden aportar els infants i sobretot que faci errors i que pugui aprendre d’ells.

No he de tenir por a plantejar coses noves, ni innovadores o simplement variants a allò que ja existeix, perquè és gràcies a allò que jo podré posar en marxa una sèrie de canvis i fer unes hipòtesis del que passarà. Si surt bé, aprendre que la feina està ben feta i podré reflexionar sobre com a reaccionat l’infant i fer-ne una avaluació positiva, però si surt malament i és un error podré aprendre encara més d’ell i reflexionar molt més del que havia pensat quan les coses han sortit bé.

Els Projectes...

Projectes de Millora de les companyes

Sobre projectes musicals:

D’aquests projectes, me ha agradat molt que cada cop que es faci alguna activitat es faci també una avaluació, perquè penso que és una manera de fer-ho que està molt més fresca que si ho fas un altra dia, t’enrecordes de coses a millorar en el mateix instant i també de les que els hi ha impactat o no, i a més el fet de fer-ho en grup provoca una diàleg on es pot aprendre en grup del que s’ha realitzat.

El que és molt bonic és que es pugui treballar aquest aspecte amb infants tant petits, les idees que han tingut el grups per dur-les a terme pareixen que son molt atractives i que sobretot treballen més de una cosa a la vegada. Només amb el simple fet de fer animal, han de saber estar atents a veure quin animal toca, parlar quant se’ls dona una consigna (en aquest cas la bareta), i fer d’animals, però sobretot alhora practicar les onomatopeies.

Sabem que la música és molt important en aquesta etapa, però també el fet de conèixer poesies, refranys,... me pareix que és un bon moment per començar a saber-ne i que de més grans ja en puguin fer per ells tots sols i tinguin un bagatge més ampli.

Sobre el pati:

El pati és un moment gaire extens per poder jugar a joc lliure, a maternatge, al descans,...hauria de ser un moment en que els infants fessin el que volguessin.

Però per això han de tenir una sèrie de propostes que els cridi l’atenció.

Personalment del pati la que més m’ha agradat ha estat la del rocòdrom perquè és un espai molt innovador que no trobam a les escoletes. Aquest racó els permetrà enfilar-se amunt i descobrir els seus límits, millorar el to del múscul, activar les articulacions i ossos, tenir diferents sensacions i emocions, intentar superar-se o ser més cauts, observar el pati des d’una altra perspectiva, saber que és un lloc a on poden jugar ells sols, però que si necessiten ajuda la rebran,.... en conclusió trobo que és una proposta molt enriquidora que si la duen a terme, esper que tingui bons resultats.

Sobre les famílies:

Aquest és un tema molt especial en el que s’ha de donar importància.

Els objectius majoritàriament del projectes han estat:

-       Millorar la relació famílies-escola.

-       Promoure estratègies de relació entre les famílies: com els contes,...

-       Establir contacte amb ells amb un clima acollidor.

sobre els materials no estructurats:

Gairebé els objectius dels grups que fan aquest tema han estat bastant semblants, encara que com és natural se han diferenciat en alguns aspectes.

De l’escoleta Gianni Rodari el més m’ha cridat l’atenció ha estat la bona idea de ficar dintre de una caseta al pati, molt maca, els materials no estructurats com tubs de cartró perquè ells mateixos puguin experimentar, i el fet de preparar bossetes sonores amb olors, aquesta és un proposta que trobo molt interessant perquè treballa més de un sentit.

Sobre la escoleta de Son Ferriol m’agradaria destacar gairebé totes les activitats que es fan. Encara que a classe poguéssim veure una mica que realment el que han fet és més bé quasi un pla d’acció, les idees que han dut a terme em semblem molt atractives i personalment les introduiria a la meva escoleta per treballar aquest tema. El fet de haver posat una cortina al pati amb diferent material penjat reciclat, suposo que a diferents altures, pot fer que tant els infants més petits com els més grans gaudeixin d’aquests elements i puguin experimentar amb ells, a sobre també pot ser una bona manera de socialització entre ells i convidar a que juguin també els altres. Com és un proposta estàtica els infants més atrevits tot d’una aniran a veure que és, però els que no tenen temps a atracar-se i observar que és, i decidir provar-ho o no.

De les propostes de Menorca em quedo en que varen dir que elles havien proposat joguines reciclades que es poguessin fer a casa. Trobo que aquest fet és bonic perquè es poden fer joguines i construir-les al teu gust amb la família, o acompanyats dels amics, a més es suposa que es poden personalitzar i a més se’ls ensenyen un valors. Donem sentit i estimem les coses perquè són més que una simple joguina comprada, sinó que darrera hi ha molt més, hi ha una intencionalitat.

Sobre la psicomotricitat:

El meu projecte de millora tracta sobre aquest tema.

Encara que nosaltres realment el que proposem és com hauria de ser la psicomotricitat en les aules de 0-3 anys perquè no tenen cap projecte sobre aquest, ni segueixen una mateixa metodologia, ni li donen el mateix valor entre les educadores, ... així que se’ns va encomanar un projecte que es pogués dur a terme de cara a l’any que ve i saber quines son les línies d’actuació, quines fases té,.... llavors no em pogut proposar millores sobre la pràctica de la psico, perquè la psico no es duu a terme con tocaria, i per tant s’ha de començar per això.

Però les meves companyes de Palma també fan un projecte de millora de psico i varen proposar algunes coses que semblaven interessants però que veig un poc irreals per posar en el nostre centre, encara que el fet de crear un mascota i que el dia de psico la treguin perquè la relacionin trobo que és una bona estratègia. Encara que els infants siguin molt petits associen moltes coses, i el fet de presentar aquesta mascota en el “ bon dia”  amb els temps segurament ja sabran associar-ho perfectament i poder anticipar el que passarà.

Projecte de Millora

El nostre projecte de millora tracta sobre:

                                              La psicomotricitat.

Com totes les companyes és un projecte que el centre ha triat, però en el nostre cas per unes necessitats sentides de la coordinadora.

Ella ens va plantejar que trobava que a la psicomotricitat no se l’entenia com a tal, i què per aquest fet totes les educadores seguien una línia diferent d’actuació. Ens va comentar que tenien algunes mancances, com les del material. Però el més important de aquest projecte és que la coordinadora del centre volia afegir-lo al PEC per posar-lo en marxa de cara a l’any vinent.

Les meves dues companyes i jo varem enfocar aquest projecte de tal manera que s’explica una mica la fonamentació teòrica de la psico, és a dir, perquè s’ha de fer psico? Per a què és important? Què té de diferent? Que ensenya?.... llavors ens vam marcar uns objectius que havien de aconseguir a nivell de centre, de aula, de mestres i de infants.

Per una banda em proposat el material que seria necessari per a equipar la sala i que estigués en condicions.

Llavors vam seguir la línia de Aucouturier i em seguit la metodologia que ell proposa per a les mestres, la seva manera de actuar, com i quant fer-ho,.... llavors també em parlat sobre els diferents rituals que té la sessió,... i que seria convenient que un cop acabades se avaluessin.

Realment el que em proposat és com se hauria de estructurar una classe de psico, com ha de estar la sala i quina ha de ser la funció del mestre segons les fonts citades.

Aquest projecte si que creiem que podrà tenir una transcendència i que moltes de les coses es duran a terme, tot i que les mestres estiguin una mica reticents als canvis i que l’única impulsora sigui la coordinadora.

Tot i això el projecte ens esta duent bastant feina de recerca i modificacions ja que consultem qualsevol aspecte amb la mestre que varem tenir a psicomotricitat. Es per això que també estam aprenent molt més del que ens imaginàvem en un principi, perquè el fet de reformular coses, plantejar-nos el que passaria, o dur-lo a la pràctica i veure que no funciona,...son aspectes que ens estan enriquint. A més toquem la psicomotricitat des de 0-3 anys que ha estat una de les coses que més em hagut de informar-nos, ja que nosaltres em rebut més informació de 3-6 anys, per això descobrim gràcies a aquest projecte coses noves i algunes de molt interessants, que ens agradaria poder posar en pràctica en un futur.

revisió del contracte pedagògic

En un principi els meus objectius eren:

* Aprendre a gestionar una mica el centre on estic fent feina, o al manco tenir un esquema clar sobre com es fa perquè el pugui aplicar en un futur.

* Arribar a la fi de les pràctiques i saber fer un programa de edició, com per exemple un power point, amb unes condicions més que presentables que superi una mica els nivells de usuari.

Al començament no sabia gaire bé com era el funcionament intern de una escoleta, ni com es podia gestionar,... però a partir del nostre projecte de millora he tingut la oportunitat de demanar-li a la nostra coordinadora una mica més sobre aquest tema. Ella m’ha explicat algunes coses que jo desconeixia sobre la legislació, els contractes i la administració de una escoleta municipal però gestionada per una empresa privada.

M’he adonat que hi ha coses bastant complicades a fer, però que la majoria son ben senzilles. De fet, a més de gestionar bé una escoleta a nivell organitzatiu (de papers) el que penso  que és fonamental és la relació que es té allà dintre, quin ambient de treball i relació es respira, ja que aquest fet facilita molt la tasca perquè la motivació i l’ajuda són dos pilars que ajuden a la bona gestió d’una escoleta.

De totes maneres hi ha alguns dubtes que tinc que encara no els he demanat, i no crec que ho arribi a fer, perquè son temes una mica més específics.

Per altra banda, en el cas de les edicions cada tutora a final de trimestre ha de fer una presentació amb power point per els pares, i fan algunes coses sorprenents. En aquest àmbit he pogut aprendre una altra manera de fer-ho. La meva tutora juntament amb algunes altres del centre, m’han ensenyat a introduir algunes estratègies desconegudes per jo, per exemple posar diferents formes al fons i que a la vegada tinguin moviment. La veritat és que el fet que elles emprin aquest programa quasi diàriament ha ajudat molt a què jo me familiaritzi amb el programa.

De totes maneres, trobo que encara podria aprendre moltes coses més, encara que quedi poc temps per acabar les pràctiques sempre podré seguir aprenent.

Algunes bones pràctiques més....

Anteriorment ja havia comentat algunes bones pràctiques, però encara així m’agradaria destacar-ne dues més, són:

L’hort

A la meva escoleta, el que trobo que és una bona pràctica és que a una vorera del pati hi ha un racó destinat a un petit hort, on hi ha cultivades lletugues, tomàtigues, maduixes, colfloris, herba sana i menta.

Normalment cada aula va un cop a la setmana. I per això cada dia, té alguna classe que el vigila i controla una mica.

L’aula dels “Bombers” quant anem a l’hort ens em de vestir de xandall,  amb unes botes de aigua. Llavors anem cap a l’hort i fem la feina que toqui fer.

Al principi havíem d’anar-hi i preparar la terra, i els infants agafaven els estris: les pales, els rampins, els poals,... i conreàvem la terra. L’estiràvem, la posàvem dintre dels poals, miràvem les pedres que sortien, o les forma que deixava el rampí, la transportàvem de un lloc a un altra,...

Poc després varem començar a sembrar-hi les nostres llegums i floretes, i els infants tiraven llavors als foradets que anteriorment ja havia fet la educadora encarregada de la comissió d’hort.

I hores d’ara el que fem és veure com creixen les plantes i regar-les. Ara ja podem veure més o menys que son cada cosa, i podem ensumar algunes que fan una bona oloreta i d’altres que son molt verdes, o com hi ha algunes floretes que ja se apaguen perquè necessiten aigua,....

És una bona manera de que els infants després de estar envoltats de cuitat, plàstic, etc. Puguin veure la terra des d’una altra perspectiva, aprendre a jugar amb ella, a tractar-la, a donar-li importància, a saber de on vénen els aliments, veure com creixen, tenir cura d’una cosa (en aquest cas la terra i el cultiu)  i fer-se responsable,... en definitiva trobo que és una oportunitat  per acostar als infants a la natura.

El moment del berenar

Aquest és un moment a on els infants aprenen moltes coses i se l’ha de donar la importància que té, per això a la meva aula, aquest és un moment tranquil on se’ls ensenya una sèrie d’hàbits.

Per una banda, es comença en que els infants s’asseuen tots a la taula i no es poden aixecar fins que han acabat. Després se’ls ensenya a que han de tenir paciència i esperar una mica a que més o menys els altres infants acabin de berenar per poder portar l’aigua.

I  per una altra banda durant el berenar s’ha de tenir cura que els infants mengin amb les mans, però sense fer brutorades a la taula. Se’ls diu que el menjar ha de estar sobre de la taula i què han de tastar la fruita al menys un cop, perquè sàpiguen si els agrada o no i estriar.

Però no se’ls força a acabar-se-la si no poden més, perquè dintre de uns límits s’ha de respectar que els infants no sempre estan bé i que alguns pics els agradarà més o menys la fuita que hi hagi.

Aquests fets que s’adonen són primordials ja que a mesura que passa el temps ja no has de estar tan pendent del que fan els infants i aixecar-te per anar a asseure-los, ni dir-los que el menjar no es llança ni es tira al terra,.... perquè els infants mateixos han agafat uns hàbits i unes rutines que poc a poc van interioritzant i que els serviran per créixer i fer-se gran.

Valoració de les pràctiques

El primer que cal dir és que les pràctiques se me estan passant molt ràpid, però d’altra banda visc al màxim dia rere dia i li trec molt de suc perquè me plantejo i admiro moltes coses durant les sis hores que estic al centre.

Per començar, aquestes pràctiques me estan ensenyant més de lo que me esperava, i estic descobrint coses de mi mateixa que tal volta no me esperava, però hi ha moments en  els que me agradaria aportar més coses meves, proposar noves activitats i poder fer-les. El que passa és que a la meva aula no s’ innova massa i se segueixen unes rutines molt marcades, i a la tutora pareix que no li agrada massa sortir d’aquesta base. En aquest sentit la mestra pensa que estic allà per ajudar i aprendre i prefereix que estigui de ajudanta i observadora, quant a mi me agradaria participar directament en les activitats i poder conduir algunes, a més de les que jo proposi.

El cas, es que de totes formes me sent molt còmoda amb la meva tutora, i de ella aprenc a tenir molta paciència i a poder entendre una mica més als infants, intentant saber perquè els passa això o això altre segons quines siguin les emocions que expressen.

Quan vaig començar les pràctiques anava amb moltes ganes i molta iniciativa i alguns cops em trobo amb falta de motivació perquè les mestres no engresquen molt la feina. Però encara que pugui veure aquesta part què  és la que menys me agrada, el fet de estar amb els infants i que me reconeguin , que em cerquin quant necessitin alguna cosa o simplement per donar-me la mà i quedar-se quiet al meu costat mirant, veure com els infants amb aquest temps que hi som han avançat parlant, caminant, començant a beure, a menjar sols, defensant-se, espavilant-se,....què alguns comencin a dir el meu nom (o almenys ho intentin), i que me saludin cada matí quant entro a la aula i que me diguin adéu amb la mirada i movent la mà, que me venguin a mostrar algunes pedres que han descobert al pati, que me demanin coses sobre lles plantes de l’hort, que me estirin per anar a veure com arriba el camió de fems i té una “grua molt grande”...realment compensa de sobrepassada alguns moments de fluixedat.

Per tant, valoro les meves pràctiques com a positives, per l’afecte i el que aprenc cada dia dels infants i per totes les vivències i bagatge que duc fins ara. De fet, ara m’adono de algunes coses que ens contaven a les assignatures a les que jo no me imaginava com es podrien dur a terme amb aquests infants tan petits, i realment veig com pot ser la activitat, el taller, el conte, i puc fer una observació directa i valorar si jo modificaria alguna cosa i si és una proposta molt encertada que té unes conseqüències molt enriquidores.

BONA PRÀCTICA DE ESCOLA

                           

                                                         RELACIÓ I BON TREBALL EN EQUIP

L’activitat en la qual em basaré serà en la feina de l’equip de docents del centre. En la feina conjunta que fan tot l’equip a nivell de centre per a dur una bona organització i gestió de les activitats a nivell escolar. Organitzen les activitats totes plegades, sempre consensuant la millor idea o la millor manera de dur a terme l’activitat.

Per exemple, la darrera celebració que es va duu a terme és la de la Jaia Quaresma, aquesta celebració i la seva organització ha suposat hores i hores de preparació per a les mestres. Per organitzar-se una mica, a principi de curs, es va assignar a cada mestra una comissió de festes diferent. Aquesta s’encarrega una mica d’aportar les idees principals sobre la celebració o sobre l’activitat però sempre, abans de decidir-se alguna cosa, es consulta amb la resta de mestres i s’arriba a un acord. Una cosa que em fa pensar que és una bona pràctica d’escola és que malgrat la cohesió que hi ha entre l’equip de docents, cada mestra té una comissió de festes, podria ser ella sola la que preparàs i organitzàs, però no és així, sempre ho consulta a la resta de mestres i aquestes, espontàniament, ajuden amb la preparació de material, etc. El fet que surti d’elles mateixes ajudar-se entre sí, fa que puguem veure un molt bon treball i una molt bona predisposició del que realment és una feina en equip.

Així doncs, trobo que la bona pràctica de centre a la meva escoleta és quant les mestres s’ajuden unes a les altres i el resultat és fer  activitats tots plegats en algun lloc del centre o fora del centre, però plegats.

En els moments de treball en equip en centre hi ha la planificació conjunta, l’anàlisi i la revisió de la pràctica, la autoavaluació del treball en equip del professorat, la participació de la família i les activitats compartides.

Aquestes dues darreres son fonamentals per a l’escoleta i el que intenten cercar és que hi hagi un seguit de activitats que es puguin fer conjuntament i sobretot implicar a la família en diversos activitats i tallers.

Com son activitats conjuntes del centre és fan amb tots els alumnes plegats des dels més petits, el nadons, fins als més grans. Normalment solen ser realitzades a la entrada de l’escola, a la sala polivalent de psicomotricitat o a una zona específica del pati.

L’objectiu primordial és que el bon treball d’equip es reflecteixi en la tasca del dia a dia però les mestres ens han comentat que un dels seus objectius és  implicar a tots els membres de la comunitat educativa. Quan l’equip de mestre té una bona organització, es respira un ambient de respecte, comunicació, diàleg, etc. es contagia a la resta dels membres de la comunitat educativa i això només ens porta a un bon funcionament i a un bon ambient a nivell de centre.

És una manera de demostrar o de fer de model i que els infants, al igual que els pares i mares, aprenguin que el treball en equip és una font de riquesa i d’intercanvi d’idees de les quals tots aprenem de tots.

D’altra banda seguint aquest estil implicar a tots els infants a sentir-se que formen part de un grup, que són importants, i enriquir-se un del altres.

Això implica que els alumnes es coneguin uns als altres, es respectin, es tractin amb familiaritat, es reconeguin, s’ajudin, tinguin un contacte íntim sigui de la aula que sigui, és un sentiment fonamental que s’ha de crear i donar impuls des l’escola i des ben petits. A més a més això també permet que es suprimeixi el fet que hi hagi alumnes invisibles, perquè els alumnes quant estan plegats sempre reben alguna estimulació, sigui per part de la seva mateixa tutora, de les altres educadores, o dels companys de qualsevols aula. Jo mateixa m’he adonat que quant sortim a fer alguna activitat conjunta, sempre me agrada fer cas a alguns infants que no tinc tanta oportunitat de fer-los i que de una manera o una altra es sentin reconeguts.

Els mestres són els primers que valoren aquesta qualitat de feina i per això sempre la duen a terme d’aquesta manera, saben que la millor forma de aconseguir una cosa és consensuant, planificant i xerrant amb les companyes per veure diferents punts de vista i aplicar-lo de la forma més significativa i adient possible. També valoren molt que algunes activitats es facin plegades i que les famílies tinguin una participació activa en elles perquè això provoca que tant les famílies, com el personal no docent se n’adoni d’aquest bon treball en equip i es produeixi un contagi dins la comunitat educativa i sobre tot amb els infants que ho veuen cada dia.

És per això que el centre és sent satisfet amb el que fa, no sols perquè és una cosa que els surt espontània i s’ajuden uns als altres sense que hi hagi res de conveniència per enmig que els faci actuar, sinó perquè saben que la cooperació és fonamental en els grups i per això, a part de tota la tasca conjunta que fan les mestres ho volen demostrar en les activitats de centre plegades.

Alguns exemples de pràctiques:

• La Jaia Quaresma

Es una celebració  que es fa cada any abans de que arribi pasqua, d’aquesta manera se prepara els nins per les festes tradicionals de la cultura popular de les Illes Balears. Es celebra cada divendres  durant 7 setmanes  fins la setmana  abans de pasqua.
La celebració es du a terme en el rebedor de l’escola a on es reuneixen tots els infants de les diferents aules. En aquest espai hi ha un plafó de les 7 setmanes i amb una figura en tres dimensions que representa a la Jaia. Durant el ritual es canten diferents cançons, es llegeix una carta que ens ha duit la Jaia i un o dos infants s’encarreguen de llevar-li una cama. La festa acaba mirant a veure que ens ha duit la Jaia, normalment són llepolies, menjant aquestes llepolies i jugant i cantant una mica més.

• Tallers per a pares

El centre prepara talles i xerrades per a pares. Normalment es fan entre 2 o 3 xerrades per trimestre , alguns dels temes que han anat fent són:

·         Taller de decoració

·         Taller de massatges pel infants.

·         Xerrada: Com passar del bolquer al wàter.

·         Xerrada: El pas de l´escoleta (primer cicle) a l’escola gran (segon cicle)

·         Xerrada: Com afrontar les rebequeries dels infants

•  Experimentació

Cada classe fa experimentació durant tot l’any  a nivell d’aula, però una vegada a l’any es fa en gran dimensions a nivell de centre,  tots plegat  i amb més quantitat de materials, estris  i molt més espai on hi ha cabuda per tots els alumnes.

Abans

després

• Bunyolada

Es una trobada entre famílies, alumnes i pares per celebrar les verges tots junts.

• Xocolatada i taller de decoració de Nadal

Per Nadal s’organitza una reunió amb els pares per fer la decoració entre tots i desprès feien tots junts una xocolatada a on se passa un moment de  relació entre i famílies.

• Informació de traspàs de l’escola a l’escoleta:

Durant el mes de maig més o manco el centre exposa uns plafons amb informació del que han de fer els pares per matricular els seus fill a l’escola nova, també s’informa als pares del dia de portes obertes de l’escola  i a més amb els nins es fa una visita guiada a la nova escola perquè la coneguin, fins i tot , si és possible també s’intenta que coneguin a les noves mestres. 

D’altra banda aquesta pràctica em suggereix uns sèrie de interrogants que pensant en aquesta situació poden ser una mica negatius, com per exemple, si sempre ho consensuen tot algunes vegades poden no deixar un espai suficient per a la pròpia dinàmica de grup, és a dir, que cada grup funciona de manera diferent i que en algunes coses que elles hagin pensat que podran anar bé als grups, a algun grup no li serà el més adequat i aquí la tutora hauria de actuar i pensar una variable per poder treure el major suc possible i que funcioni. També el fet que moltes de les tutores gairebé tenen edats molts similars i tenen bastant experiència en el seu camp, però tal volta el que elles pensin, encara que hagin coincidit totes amb el mateix, no és el més adequat i se equivoquin, perquè tot canvia i tot avança i en algunes coses poden quedar una mica coixes.

Per tenir una bona pràctica a l’escola el que cal en qualsevol cas és:

Ø  Saber escoltar les seves demandes i interessos i donar resposta

Ø  Actuar en funció de les necessitats de cada grup d’infants

Ø  Respectar la individualitat de cada un dels infants

Ø  Respectar els ritmes individuals i grupals

Ø  Promoure un respecte entre companys

Ø  Crear un clima acollidor

Ø  Fomentar un aprenentatge significatiu perquè en totes les accions que es duguin a terme tinguin un sentit lògic que puguin emprar

Ø  Treballar la identitat tant individual com grupal

Ø  Sobretot treballar a l’escola amb una Educacio lenta i de qualitat

Les pràctiques que son absents en la meva escoleta, i que les trobo a faltar son per exemple el bon dia, perquè és un moment vital que les infants coneixen i gairebé és el primer contacte amb la escoleta perquè acaben de arribar, és un espai per sentir-se acollits, per fomentar la seva identitat, per assegurar-se el seu lloc i començar a reconèixer-se a ells mateixos i als companys. Doncs, trob que aquest aspecte s’ha des valoritzat molt. Al bon dia, cada dia es fa el mateix, amb el mateix plafó, seguint les mateixes frases i cantant la mateixa cançó. El que pot ser fa falta seria el plafó una mica més treballat i sobretot el factor sorpresa, com que per exemple que algun cop fes el bon dia una titella.

Tampoc existeixen racons a on els infants puguin gaudir del joc simbòlic o simplement del plaer de jugar, i seria molt beneficiós que dintre de l’aula és comptes amb alguns racons sigui del tipus que sigui, com un de lectura, un de cuineta, un de descans, ...

Com a bona pràctica també seria interessant que poguessin experimentar al pati quant està banyat que hagi plogut i observar el canvis, tocar l’aigua,...i no esperar a sortir al pati quant faci sol, perquè també és interessant altres canvis com les pluges.

També a l’hora de menjar hi ha un seguit de normes que els infants han de començar a conèixer, com és el fet de que ens arromanguem, ens posem el baverall, ens asseiem a la taula,... i que per fer tot això no els avisen, simplement ho fan, i tal volta si els anticipessin del que han de fer ells ja sabrien que han de fer per anar a dinar i no esperarien a que els ho facin tot.

Contracte pedagògic

Jo Natalia Martínez en el dia d’avui, després de realitzar les activitats d’anàlisis de les competencies personals i de l’escola on inicio les practiques detecto que:

Necessito millorar en alguns aspectes relacionats amb les competencies seguents:

-                   - Administrar els recursos del centre

-                   - Utilitzar els programes de edició de textos

    

     Em proposo els objectius:

*     *Aprendre a gestionar una mica el centre on estic fent feina, o al manco tenir un esquema  clar sobre com es fa perquè el pugui aplicar en un futur.

-       *Arribar a la fi de les pràctiques i saber fer un programa de edició, com per exemple un power point, amb unes condicions més que presentables que superi una mica els nivells de usuari.

Per aconsegui-ho faré, demanaré:

-       Ajuda a la coordinadora del meu centre, que fa la funció de directora i secretària, perquè me orienti una mica. I tenir vàries reunions amb ella per veure com es pot gestionar de la forma més eficient possible. Que em mostri a on puc anar, qui me pot assesorar, quins paper hauria de conèixer,...

-       Ajuda a la meva tutora perquè me ensenyi una mica com funcionen els programes que sap manejar, ja que ella domina molt bé les noves tecnologies, i també un poc de ajuda exterior per altres programes que no se emprin tant en la escoleta però que seria interessant coneixer-los i així tenir una bagatge més extens.

Valoració de les meves competències

Valor de forma positiva alguns aspectes, com per exemple que m’agrada fer feina de manera que els infants provin i s’equivoquin per ells mateixos perquè puguin aprendre. Trobo que perquè hi hagi un bon aprenentatge significatiu és imprescindible que els infants experimentin ells mateixos, i que si els surt bé hagin après de forma interessant i motivant, i si s’equivoquin què d’aquest error també aprenguin i que cerquin altres maneres fins que trobin el que cerquen i es converteixi amb una fita assolida.

Per altra banda també valoro què m’agrada fer front a la heterogeneïtat de classe, i que assumeix les necessitats de cada infant com enriquidores per a als altres companys i per mi mateixa, i no ho veig com un problema per al desenvolupament de l’aula.

El fet de tenir persones diferents a la mateixes classe és el que farà que és normalitzi la situació. Que els infants no es sentin rebutjats ni diferents i tinguin un bon auto concepte ja des petit serà vital per al seu desenvolupament, i què els companys assumeixin la diversitat per tal de créixer de forma sociable amb la base del  respecte.

En canvi, hi ha competències que encara no he assumit massa bé com és el fet de utilitzar els  programes de edició ja que no som una persona que comprenc ni utilitzi molt aquests noves tecnologies, però som conscient què aquest fet ha de canviar perquè avui en dia tot està controlat per aquest món, i el que és més important que és una nova font d’aprenentatge per als infants, i que jo hauria de saber manejar amb soltura.

I hores d’ara que acabo de començar les meves pràctiques i és el meu primer contacte amb una escoleta, no seria capaç de administrar els recursos del centre. Més endavant tal vegada quant acabi les pràctiques i hagi fet feina, i tingui més experiència sabria com gestionar bé una escoleta.

DAFO

DE CENTRE

Debilitats:

-          Diversificació d’activitats segons les necessitats

-          Anàlisi i valoració de la metodologia emprada

-          Gestió de les emocions a l’aula

-          Acollida dels practicants

-          Impuls de projectes de millora

-          Internalització de les innovacions

-          Potenciació del treball en equip del professorat

-          Elaboració d’adaptacions curriculars

-          Avaluació periòdica dels plans i projectes

-          Estratègies de resolució de conflictes

Fortaleses:

-          Avaluació dels resultats d’aprenentatges assolits

-          Potenciació de l’autonomia

-          Comprensió oral per part del alumnes

-          Connexió dels continguts amb la realitat

-          Traspàs eficient de la informació als pares i mares (agenda, plafó,...)

-          Coordinació i participació entre escola i familia

-          Professorat: tutors, orientadors, PT, AL,...

-          Definició i bona difusió de normes clares

-          Tutoria individualitzada: informació, avaluació i seguiment

-          Organització de l’alumnat per afavorir la participació (infant protagonista)

Oportunitats:

-          Parc aferrat a la escola, i podem anar a l’hora del pati.

-          Molt a prop hi ha un centre amb ambulàncies, i tenim l’oportunitat de que vinguin i veure i explorar una mica com és per dintre. Hi ha una aula que son “Els metges”.

-          Possibilitat de anar d’excursió al centre de dia per a gent gran què està sols a un carrer de la escoleta.

-          Hi ha dues escoles a tres carres aproximadament què podem anar a visitar per veure com serà la nostra futura escola, veure la classe, explorar-la una mica, juga al pati amb els més grans,...gaudir i preparar-nos per l’any que ens toqui anar.

-          La escoleta esta situada a un ambient tranquil a on no hi ha contaminació acústica, es veuen passar bicicletes, i no es respira una ambient de estrés, sinó tot el contrari.

-          Tenim botigues molt a prop on podem anar caminant per comprar material que necessitem, per exemple farina per fer pa.

DE AULA

Fortaleses:

-          Connexió dels continguts amb la realitat

-          Comprensió oral del que diu la mestra als alumnes

-          La mestra diu normes curtes i clares als alumnes

-          Potenciació del raonament

-          Comunicació de totes les aules entre sí, per portes correteres

-          Tenir infants mesclats, uns de principi d’any i és altres de final perquè puguin aprendre un dels altres i interaccionin entre ells, s’enriqueixin.

-          Tenir un nom de l’aula, “Els bombers” els dona una identitat de grup.

-          Què hi hagi una tutora i una persona de suport a la mateixa aula

-          La decoració de l’aula convida a quedar-se, és acollidora

-          La metodologia que s’empra està adaptada a les necessitats dels infants

-          Aula confortable per la mestra en els canviadors

-          Aula confortable per els infants, perquè tot està al seu abast

-          Cap material és perillós

-          Cantons estan coberts amb material especial, per no fer-se cops

Oportunitats:

-          Compta amb un equip de atenció primerenca molt complet, que fa estudis a infants que ho demanden i a més duu un control sobre els altres amb suport quasi diari.

-          Espais exteriors que directament es pot sortir des la classe.