Tots aprenem!

QUÈ HA DE PASSAR PER A QUÈ LA MESTRA APRENGUI? I PER A QUE JO APRENGUI?

El que penso que és fonamental perquè aprengui una mestre és que en primer lloc s’ha de creure el que fa, li ha de agradar fer-lo i ho ha de fer amb gust. Perquè la inquietud per fer les coses que te agraden, passen per fer les coses bé i quant tens cura del que fas, sempre és més complet, més elaborat i més complicat. Dic complicat perquè si quant fas el que te agrada i ho fas bé, no crec que simplement et quedis amb el que has fet, sinó que vas mes enllà i reflexiones sobre allò amb els infants, si: els ha servit, per a què? He encertat amb aquesta proposta? O tal volta ho hagués fet d’una altra manera? Per què a funcionat? I perquè no? Què hagués passat si hagués introduït allò? Quines conseqüències ha tingut? Com i quant vull enllestir-lo? Tindrà una continuïtat? Podria haver afegit o llevat algunes coses?....quan pensam aquestes preguntes pensam amb una avaluació, i aquesta sempre és per a millorar tot el que hem fet. Així quan parlam de millorar per extensió parlam d’aprendre. D’aquí a què si fas una feina que te agrada i la fas amb gust et qüestionaràs el que ha anat bé o no i doncs s’extraurà un aprenentatge.

També per a què la mestra aprengui trob que s’ha de posar en situació de conflicte, i pensar: que passa ara?, no sé resoldre el que succeeix? Perquè?....al veure que en un tema determinat no té suficients estratègies. És interessant que se li plantegin aquestes situacions perquè així pot cercar, pensar o demanar com ho podria haver fet, i així ja està aprenent una cosa nova.

De totes maneres perquè la mestra aprengui únicament el que ha de passar és que observi als seus infants i al seu voltant. Aquesta part és imprescindible en qualsevol aspecte d’infantil, però si es té en compte l’aprenentatge encara ho és més perquè t’enriqueixes molt i aprens coses i situacions que encara no havies vist, o si i com es desenvolupen aquest cop. Diuen que els infants són com esponges, però el que també és molt important és que les mestres ho siguin i es deixin mullar del que els infants saben i puguin aprendre d’ells en qualsevol moment, tant en el moment del bon dia, com en el moment del pati. La mestra sempre ha de tenir una espècie de radar activat per poder captar totes les coses interessants que els infants poden oferir i aprendre d’elles.

El que penso que pot passar per a què aprengui jo, sobretot al començament de la meva vida laboral, és com ja he comentat abans que m’agradi el que faig i reflexioni sobre allò fet, que observi tot el que em poden aportar els infants i sobretot que faci errors i que pugui aprendre d’ells.

No he de tenir por a plantejar coses noves, ni innovadores o simplement variants a allò que ja existeix, perquè és gràcies a allò que jo podré posar en marxa una sèrie de canvis i fer unes hipòtesis del que passarà. Si surt bé, aprendre que la feina està ben feta i podré reflexionar sobre com a reaccionat l’infant i fer-ne una avaluació positiva, però si surt malament i és un error podré aprendre encara més d’ell i reflexionar molt més del que havia pensat quan les coses han sortit bé.