BONA PRÀCTICA DE ESCOLA

                           

                                                         RELACIÓ I BON TREBALL EN EQUIP

L’activitat en la qual em basaré serà en la feina de l’equip de docents del centre. En la feina conjunta que fan tot l’equip a nivell de centre per a dur una bona organització i gestió de les activitats a nivell escolar. Organitzen les activitats totes plegades, sempre consensuant la millor idea o la millor manera de dur a terme l’activitat.

Per exemple, la darrera celebració que es va duu a terme és la de la Jaia Quaresma, aquesta celebració i la seva organització ha suposat hores i hores de preparació per a les mestres. Per organitzar-se una mica, a principi de curs, es va assignar a cada mestra una comissió de festes diferent. Aquesta s’encarrega una mica d’aportar les idees principals sobre la celebració o sobre l’activitat però sempre, abans de decidir-se alguna cosa, es consulta amb la resta de mestres i s’arriba a un acord. Una cosa que em fa pensar que és una bona pràctica d’escola és que malgrat la cohesió que hi ha entre l’equip de docents, cada mestra té una comissió de festes, podria ser ella sola la que preparàs i organitzàs, però no és així, sempre ho consulta a la resta de mestres i aquestes, espontàniament, ajuden amb la preparació de material, etc. El fet que surti d’elles mateixes ajudar-se entre sí, fa que puguem veure un molt bon treball i una molt bona predisposició del que realment és una feina en equip.

Així doncs, trobo que la bona pràctica de centre a la meva escoleta és quant les mestres s’ajuden unes a les altres i el resultat és fer  activitats tots plegats en algun lloc del centre o fora del centre, però plegats.

En els moments de treball en equip en centre hi ha la planificació conjunta, l’anàlisi i la revisió de la pràctica, la autoavaluació del treball en equip del professorat, la participació de la família i les activitats compartides.

Aquestes dues darreres son fonamentals per a l’escoleta i el que intenten cercar és que hi hagi un seguit de activitats que es puguin fer conjuntament i sobretot implicar a la família en diversos activitats i tallers.

Com son activitats conjuntes del centre és fan amb tots els alumnes plegats des dels més petits, el nadons, fins als més grans. Normalment solen ser realitzades a la entrada de l’escola, a la sala polivalent de psicomotricitat o a una zona específica del pati.

L’objectiu primordial és que el bon treball d’equip es reflecteixi en la tasca del dia a dia però les mestres ens han comentat que un dels seus objectius és  implicar a tots els membres de la comunitat educativa. Quan l’equip de mestre té una bona organització, es respira un ambient de respecte, comunicació, diàleg, etc. es contagia a la resta dels membres de la comunitat educativa i això només ens porta a un bon funcionament i a un bon ambient a nivell de centre.

És una manera de demostrar o de fer de model i que els infants, al igual que els pares i mares, aprenguin que el treball en equip és una font de riquesa i d’intercanvi d’idees de les quals tots aprenem de tots.

D’altra banda seguint aquest estil implicar a tots els infants a sentir-se que formen part de un grup, que són importants, i enriquir-se un del altres.

Això implica que els alumnes es coneguin uns als altres, es respectin, es tractin amb familiaritat, es reconeguin, s’ajudin, tinguin un contacte íntim sigui de la aula que sigui, és un sentiment fonamental que s’ha de crear i donar impuls des l’escola i des ben petits. A més a més això també permet que es suprimeixi el fet que hi hagi alumnes invisibles, perquè els alumnes quant estan plegats sempre reben alguna estimulació, sigui per part de la seva mateixa tutora, de les altres educadores, o dels companys de qualsevols aula. Jo mateixa m’he adonat que quant sortim a fer alguna activitat conjunta, sempre me agrada fer cas a alguns infants que no tinc tanta oportunitat de fer-los i que de una manera o una altra es sentin reconeguts.

Els mestres són els primers que valoren aquesta qualitat de feina i per això sempre la duen a terme d’aquesta manera, saben que la millor forma de aconseguir una cosa és consensuant, planificant i xerrant amb les companyes per veure diferents punts de vista i aplicar-lo de la forma més significativa i adient possible. També valoren molt que algunes activitats es facin plegades i que les famílies tinguin una participació activa en elles perquè això provoca que tant les famílies, com el personal no docent se n’adoni d’aquest bon treball en equip i es produeixi un contagi dins la comunitat educativa i sobre tot amb els infants que ho veuen cada dia.

És per això que el centre és sent satisfet amb el que fa, no sols perquè és una cosa que els surt espontània i s’ajuden uns als altres sense que hi hagi res de conveniència per enmig que els faci actuar, sinó perquè saben que la cooperació és fonamental en els grups i per això, a part de tota la tasca conjunta que fan les mestres ho volen demostrar en les activitats de centre plegades.

Alguns exemples de pràctiques:

• La Jaia Quaresma

Es una celebració  que es fa cada any abans de que arribi pasqua, d’aquesta manera se prepara els nins per les festes tradicionals de la cultura popular de les Illes Balears. Es celebra cada divendres  durant 7 setmanes  fins la setmana  abans de pasqua.
La celebració es du a terme en el rebedor de l’escola a on es reuneixen tots els infants de les diferents aules. En aquest espai hi ha un plafó de les 7 setmanes i amb una figura en tres dimensions que representa a la Jaia. Durant el ritual es canten diferents cançons, es llegeix una carta que ens ha duit la Jaia i un o dos infants s’encarreguen de llevar-li una cama. La festa acaba mirant a veure que ens ha duit la Jaia, normalment són llepolies, menjant aquestes llepolies i jugant i cantant una mica més.

• Tallers per a pares

El centre prepara talles i xerrades per a pares. Normalment es fan entre 2 o 3 xerrades per trimestre , alguns dels temes que han anat fent són:

·         Taller de decoració

·         Taller de massatges pel infants.

·         Xerrada: Com passar del bolquer al wàter.

·         Xerrada: El pas de l´escoleta (primer cicle) a l’escola gran (segon cicle)

·         Xerrada: Com afrontar les rebequeries dels infants

•  Experimentació

Cada classe fa experimentació durant tot l’any  a nivell d’aula, però una vegada a l’any es fa en gran dimensions a nivell de centre,  tots plegat  i amb més quantitat de materials, estris  i molt més espai on hi ha cabuda per tots els alumnes.

Abans

després

• Bunyolada

Es una trobada entre famílies, alumnes i pares per celebrar les verges tots junts.

• Xocolatada i taller de decoració de Nadal

Per Nadal s’organitza una reunió amb els pares per fer la decoració entre tots i desprès feien tots junts una xocolatada a on se passa un moment de  relació entre i famílies.

• Informació de traspàs de l’escola a l’escoleta:

Durant el mes de maig més o manco el centre exposa uns plafons amb informació del que han de fer els pares per matricular els seus fill a l’escola nova, també s’informa als pares del dia de portes obertes de l’escola  i a més amb els nins es fa una visita guiada a la nova escola perquè la coneguin, fins i tot , si és possible també s’intenta que coneguin a les noves mestres. 

D’altra banda aquesta pràctica em suggereix uns sèrie de interrogants que pensant en aquesta situació poden ser una mica negatius, com per exemple, si sempre ho consensuen tot algunes vegades poden no deixar un espai suficient per a la pròpia dinàmica de grup, és a dir, que cada grup funciona de manera diferent i que en algunes coses que elles hagin pensat que podran anar bé als grups, a algun grup no li serà el més adequat i aquí la tutora hauria de actuar i pensar una variable per poder treure el major suc possible i que funcioni. També el fet que moltes de les tutores gairebé tenen edats molts similars i tenen bastant experiència en el seu camp, però tal volta el que elles pensin, encara que hagin coincidit totes amb el mateix, no és el més adequat i se equivoquin, perquè tot canvia i tot avança i en algunes coses poden quedar una mica coixes.

Per tenir una bona pràctica a l’escola el que cal en qualsevol cas és:

Ø  Saber escoltar les seves demandes i interessos i donar resposta

Ø  Actuar en funció de les necessitats de cada grup d’infants

Ø  Respectar la individualitat de cada un dels infants

Ø  Respectar els ritmes individuals i grupals

Ø  Promoure un respecte entre companys

Ø  Crear un clima acollidor

Ø  Fomentar un aprenentatge significatiu perquè en totes les accions que es duguin a terme tinguin un sentit lògic que puguin emprar

Ø  Treballar la identitat tant individual com grupal

Ø  Sobretot treballar a l’escola amb una Educacio lenta i de qualitat

Les pràctiques que son absents en la meva escoleta, i que les trobo a faltar son per exemple el bon dia, perquè és un moment vital que les infants coneixen i gairebé és el primer contacte amb la escoleta perquè acaben de arribar, és un espai per sentir-se acollits, per fomentar la seva identitat, per assegurar-se el seu lloc i començar a reconèixer-se a ells mateixos i als companys. Doncs, trob que aquest aspecte s’ha des valoritzat molt. Al bon dia, cada dia es fa el mateix, amb el mateix plafó, seguint les mateixes frases i cantant la mateixa cançó. El que pot ser fa falta seria el plafó una mica més treballat i sobretot el factor sorpresa, com que per exemple que algun cop fes el bon dia una titella.

Tampoc existeixen racons a on els infants puguin gaudir del joc simbòlic o simplement del plaer de jugar, i seria molt beneficiós que dintre de l’aula és comptes amb alguns racons sigui del tipus que sigui, com un de lectura, un de cuineta, un de descans, ...

Com a bona pràctica també seria interessant que poguessin experimentar al pati quant està banyat que hagi plogut i observar el canvis, tocar l’aigua,...i no esperar a sortir al pati quant faci sol, perquè també és interessant altres canvis com les pluges.

També a l’hora de menjar hi ha un seguit de normes que els infants han de començar a conèixer, com és el fet de que ens arromanguem, ens posem el baverall, ens asseiem a la taula,... i que per fer tot això no els avisen, simplement ho fan, i tal volta si els anticipessin del que han de fer ells ja sabrien que han de fer per anar a dinar i no esperarien a que els ho facin tot.