Valoració de les pràctiques

El primer que cal dir és que les pràctiques se me estan passant molt ràpid, però d’altra banda visc al màxim dia rere dia i li trec molt de suc perquè me plantejo i admiro moltes coses durant les sis hores que estic al centre.

Per començar, aquestes pràctiques me estan ensenyant més de lo que me esperava, i estic descobrint coses de mi mateixa que tal volta no me esperava, però hi ha moments en  els que me agradaria aportar més coses meves, proposar noves activitats i poder fer-les. El que passa és que a la meva aula no s’ innova massa i se segueixen unes rutines molt marcades, i a la tutora pareix que no li agrada massa sortir d’aquesta base. En aquest sentit la mestra pensa que estic allà per ajudar i aprendre i prefereix que estigui de ajudanta i observadora, quant a mi me agradaria participar directament en les activitats i poder conduir algunes, a més de les que jo proposi.

El cas, es que de totes formes me sent molt còmoda amb la meva tutora, i de ella aprenc a tenir molta paciència i a poder entendre una mica més als infants, intentant saber perquè els passa això o això altre segons quines siguin les emocions que expressen.

Quan vaig començar les pràctiques anava amb moltes ganes i molta iniciativa i alguns cops em trobo amb falta de motivació perquè les mestres no engresquen molt la feina. Però encara que pugui veure aquesta part què  és la que menys me agrada, el fet de estar amb els infants i que me reconeguin , que em cerquin quant necessitin alguna cosa o simplement per donar-me la mà i quedar-se quiet al meu costat mirant, veure com els infants amb aquest temps que hi som han avançat parlant, caminant, començant a beure, a menjar sols, defensant-se, espavilant-se,....què alguns comencin a dir el meu nom (o almenys ho intentin), i que me saludin cada matí quant entro a la aula i que me diguin adéu amb la mirada i movent la mà, que me venguin a mostrar algunes pedres que han descobert al pati, que me demanin coses sobre lles plantes de l’hort, que me estirin per anar a veure com arriba el camió de fems i té una “grua molt grande”...realment compensa de sobrepassada alguns moments de fluixedat.

Per tant, valoro les meves pràctiques com a positives, per l’afecte i el que aprenc cada dia dels infants i per totes les vivències i bagatge que duc fins ara. De fet, ara m’adono de algunes coses que ens contaven a les assignatures a les que jo no me imaginava com es podrien dur a terme amb aquests infants tan petits, i realment veig com pot ser la activitat, el taller, el conte, i puc fer una observació directa i valorar si jo modificaria alguna cosa i si és una proposta molt encertada que té unes conseqüències molt enriquidores.