Visc molt a prop del meu centre de pràctiques,
i com sols té dos anys, he vist des del principi com es construïa el centre,
des dels primers forats fins a la darrera pintura blanca que li aplicaren.
Al principi quasi ningú pensava que aquella
construcció fos una escoleta, perquè era molt austera, simple en les seves
formes, molt moderna, i amb barrots,....pensàvem que seria una associació
cultural o algun lloc de reunió del veïnats.
Però un dia quan ja estava casi acabada me
varen dir que era una escoleta i vaig aturar a mirar-la.
Realment per fora no em pareixia amb una
estètica acollidora ni interessant pels infants, perquè al pati té barrots cap
a l’exterior, sense un lloc de arena, i de diferents textures, sols un trispol
uniforme per tot el pati, i no em convenç massa aquesta estètica, així que em
vaig fer una idea semblant a com seria per dintre.
Pensava que seria una escoleta amb parets
clares i llises, amb sortida al pati. Aules sense comunicació amb elles, amb
petits banys a cada aula amb canviadors pels bolquers. Me imaginava que a la
classe hauria racons per jugar com una petita cuineta, la biblioteca, i una
altra amb coixins.
De fet, el que més por me feia, perquè era com
me la imaginava per aquest semblant tant auster que té la escola, era trobar-me
amb una guarderia enlloc de una escoleta. On els infants estiguessin jugant a
lloc lliure sempre, sense que hagi joc
de descoberta, ni psicomotricitat, ni experimentació,... també que els
infants estarien menjant per torns o tots junts a un menjador prop de la cuina i
que fos un poc desgarbell.
També estava molt influenciada per dos tipus
de escoletes que coneixia que justament eren més guarderies per guardar als
infants un parell de hores perquè els pares estan a la feina.
Les
coses que penso que es diferencien de les escoles 3-6 és què a les escoletes
0-3 se’ls ensenya una mica en valors, se’ls ensenya de una manera lliure i molt
present en el joc a temes importants per a la seva vida social. Normalment a la
escoleta aprenen a caminar, a dir les primeres paraules, a començar a beure, a
berenar de asseguts, a menjar amb la cullera, a tenir cura d’ells mateixos i
dels companys, a comprendre les primeres normes bàsiques, com no fer mal als
companys,... però el que és molt important és que a la escoleta 0-3 se’ls
estimula i sobretot se’ls posa en conflicte perquè els infants comencin a
pensar per ells mateixos i a fer judicis.
Ara
què he estat allà, la meva acollida va ser bastant bona per part sobretot de la
meva tutora. Quant vaig arribar la meva tutora A va ser molt amable amb jo i
cada cop que li demanava alguna cosa me la responia i a més me donava ànims i
me deia que això ho agafaria tot d’una perquè son rutines que aprendria ràpid.
També
cada cop que arribava un infant a la classe em presentava als pares dient que
jo era de pràctiques i que estaria aquí encara uns mesos. Aquest fet em va
donar una mica més de seguretat perquè vaig veure que la mestra me donava
importància presentant-me.
Sense
dubte el que més me ha sorprès de la meva arribada va ser la paciència que va
tenir la meva mestra amb jo i amb la naturalitat que va actuar davant els
infants amb la meva presència, sense fer-ho un tret extraordinari. Que de
seguida em digués que podia fer algunes coses bàsiques, i que confiés amb jo
per segons quines altres.
I
el que encara no he vist és com s’actua davant una situació important una mica
conflictiva, m’agradaria veure quines mesures prenen davant situacions d’aquest
estil i quines prenen davant de altres.
El
que canviaria de la meva imatge inicial, és el fet què és una escola austera,
ja que per dintre és tot el contrari, les classes estan ben decorades però
sense ser recargades, i trobo què això és bastant important, perquè no dona una
sensació de angoixa per part dels infants ni se atabalen amb tant de cromatisme
visual. A més també el fet que el patí estigui amb aquells barrots fa que els
infants des fora puguin tenir més visibilitat cap a l’exterior i això fa que
tinguin més contacte amb ell i a sobre vegin cotxes, la gent que passa per el
parc, que camina, els fematers,.... però sobretot em va sorprendre la
programació, ja que cada dia de la setmana toca alguna cosa diferent com:
experimentació, música, psicomotricitat, encaixos, i jocs per pensar.
Per
tant, puc dir que la escola m'ha sorprès gratament no sols per la seva
decoració sinó també per la seva programació i la manera de fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario