1. És
diferent el perfil d’un mestre de l’etapa 0-3 que d’un de l’etapa 3-6? En què
és diferent? En què és semblant? Identifica els trets característics de cada un
d’ells, en cas que sigui diferent.
Jo si
que penso que és diferent un mestre de 0-3 al de 3-6 perquè com els infants
estan en diferents moments de la seva vida tenen unes altres necessitats què
les mestres han de saber cobrir i que com es natural no seran les mateixes. Per
això el perfil del mestre ha de ser diferent, en el sentit en què per a 0-3 ha
de ser una persona molt humana, amb paciència, capaç de entendre el moment en
que viuen els infants i fer extraordinaris els moments quotidians, per exemple
ha de saber que quant canvia el bolquer hi ha una interacció especial entre
ells que ha de aprofitar perquè és un moment on l’infant pot agafar molt
confiança, o ha de saber que en aquesta etapa passa per moments decisius que
estan plens de reconeixement com el pas de dur bolquer a no dur-ne. Ha de ser
una persona capaç de esperar, i reconèixer que els passa, ja que ells moltes
vegades ploren i elles saben que necessiten un temps per a ells, per descansar,
o perquè tenen fam,... En canvi, en una etapa a 3-6 els infants ja saben demanar
el què volen o fer veure el que no volen, saben triar, i ja estan preparats per
adquirir coneixements que abans encara ni se’ls plantejaven i les mestres han de
saber aprofitar això i treballar conjuntament amb ells per poder fer
aprenentatges significatius basats en la descoberta.
Encara
que està clar que s’assemblen, perquè les dues mestres estan formant a nins, i
han d' ajudar a què ho siguin, han de saber que se han de equivocar per aprendre
tinguin 2 anys o 5, que els has de deixar ser autònoms perquè en el seu futur
ho siguin, però sobretot des dels 9 mesos què molts arriben a escoletes el que
s’ha de ensenyar és a ser, i en això
s’haurien de assemblar totes les mestres tinguin la edat que tinguin els seus
infants.
2. Quin tipus de mestre hi ha dins l’aula
on estic? Semblances i diferències entre el perfil de mestre ideal que vares
definir.
3. Quin
tipus de mestre vols ser?
El que se segur és que sé quin tipus de mestre no vull
ser.
No vull caure en el còmode ambient de la quotidianitat. Que desemboca en l’avorriment i en la falta de motivació, i de iniciativa.
Perdre’s amb la poca innovació, en la repetició i memorització.
No m’agradaria estar a una classe que fos una transició per passar a primària ni una aula on té funció de “guarderia”, sinó viurer-la com una etapa educativa i especial en si mateixa. S’ha de valorar i prendre consciència de ella mateixa.
I qui és l’encarregat que es valori aquesta etapa?
Les mestres tenen un bon pes en aquest sentit, i es que
elles mateixes han de ser les que valorin i li donin importància aquesta etapa.
Com?
A través de fer especials i significatius cada moment.
M’agradaria ser una mestra motivadora capaç de respectar
les necessitats dels infants i poder donar-los el que necessiten en cada moment.
Treballar per projectes me pareix molt interessant, però
també pens que tenir una programació de aula flexible també està bé, perquè
improvisar no és gens adequat.
M’agradaria ajudar al desenvolupament dels infants a
través dels seus interessos. Si ells tenen interessos per algunes coses,
tindran més ganes de aprendre, i per extensió aprendran a aprendre de una
manera atractiva i significativa.
D’altra banda esper mirar-me amb ulls crítics totes les
intervencions que faci, per tal de millorar-les, o variar-les segons la
acceptació que hagi tingut per als infants.
Però sobretot el que vull ser és una mestra que ajudi a
créixer als infants com a persones morals i socials, què realment és el més
necessari per a viure i ser feliç.
4.
Ha evolucionat aquest concepte
des del primer curs dels estudis de mestre? Com?
El concepte que tinc del
mestre ha anat evolucionant des que som petita amb les mestres que he tingut
passant, per ESO, batxiller i sobretot la universitat què és el lloc què més me
ha fet reflexionar sobre aquest tema. Per tant, per jo és un concepte que cada
any he anat afegint noves aportacions i llevant-ne d’altres. Però el que no
canvia és la essència, jo sempre penso que les mestres son un model a seguir en
la vida i que han de ser un referent per molts infants, per tant han de ser
sobretot bones persones i ensenyar a ser-ho.
El que si que ha anat canviant
des la carrera, és la forma que tinc de fer les coses, és a dir, la metodologia
que empraria per una cosa o per la altra, ja que com vaig aprenent coses noves
a les assignatures vaig pensant com les podria treballar i sempre la manera de
fer varia una mica. A més ara que ja som a pràctiques penso que hi ha coses que
no faria, i d’altres conductes que veig en la meva tutora que si que les
faria i què de fet trobo que estan molt
bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario