Una jornada a l'escoleta

1.    Què fan els infants en un dia típic?

Un dia a la meva escoleta de pràctiques està basat sobretot en les rutines. Clar que durant la carrera sempre sents parlar sobre les rutines i la importància que tenen en l’etapa de educació infantil, però ara que palpes la realitat de una escoleta semblen tan necessàries que no se concep un dia sense aquestes.

El primer que es fa quant els infants arriben a la aula és saludar-los i deixar-los lliures esperant que vinguin tots els altres companys, per començar amb el “Bon dia”, que dura aproximadament 10 minutets.

Mirem qui falta, qui ha vingut, cantem algunes cançonetes i ens engresquem una mica.

Llavor arriba la hora de berenar i els infants s’aixequen, mentre la mestra compon la taula amb les cadires per menjar fruita. Encara que no mengin massa, sempre han de provar el que hi ha, i llavors esperar-se a que els companys acabin per beure un poc de aigua.

Després arriba el moment de la activitat, que en el cas de avui ha estat la psicomotricitat. Se inclou des la posada dels calcetins fins el ritual de sortida de la classe per tornar a la nostra aula.

Arriba el moment de anar al pati i jugar amb tots els companys, perquè molts de cops coincidim amb altres grups, ja siguin de la mateixa edat o més grans, també és molt enriquidor perquè aprenen uns del altres i interaccionen entre ells.

Per acabar el dematí de alguns infants tornem a la classe i canviem el bolquer a tots els infants, perquè es vagin nets a casa, o estiguin còmodes per dinar. Mentre uns es canvien els altres juguen lliurement per la aula, fins que es fan les dotze i venen a cercar a bona part del infants, però la altra resta es prepara per dinar. Posem els baberais, els seiem a taula, i esperem al dinar.

En acabar de dinar rentem les mans i les cares de tots els infants. Després es separen en els que es queden a dormir que se’ls enduu una mestra i si escau els canvia la camiseta perquè vagin més nets i còmodes, i als altres que els portam a la aula del costat perquè els venguin a cercar els pares.

És a dir, que a partir de la una ,què a tots els infants ja els han vingut a recollir, només queden els que estan dormint, i .... no se sent res! Només com dormen, xuclen la xupa, es mouen, tenen un malson, ronquen perquè tenen mocs, etc,....i acaba quant a les tres de l’horabaixa molts de pares venen a cercar els seus fills encara dormits que els agafen amb molta cura perquè cap se desperti.

2.    Qui decideix com s´ha d´ensenyar i avaluar?

Qui decideix com ensenyar en termes generals és l’estil del centre, però sempre la mestra aporta el seu toc personal a aquest estil que la diferencia del altres, i per tant la avaluació també es contempla d’aquesta manera. Hi ha uns ítems que el centre decideix però la mestra és la que ha de triar si posar-ne algun més, llevar-ne d’altres, en quin moment es millor per als seus infants,...perquè ella es la que coneix realment als nins i nines i s’adequa a ells.

3.    Quines estructures, pràctiques o comportaments (meus o de l'escola) els ajuden?

El que not que si que els fa als infants ubicar-se una mica més és el to de veu que utilitza la mestra. Segons el que ha de presentar posa un to de sorpresa, de cançoneta, sempre anuncia el canvi de bolquers o de anar al pati de la mateix manera. Quant els demana com es senten després de psico, si estan contents, els reconeix amb la veu el que han fet molt bé, però canvia el to quant ha de dir alguna cosa que no li agrada massa o que se ha enfadat.

4.    Com estan organitzades les aules, les runites, els espais, els horaris...? Qui les organitza? Qui decideix per on començar i quan acabar? Quan  sorgeix un problema o un entrebanc dins la jornada, com es soluciona?

Les aules estan organitzades per edats. Actualment hi ha la de nadons i una de 1-2 anys juntes perquè només hi ha un nadó, i així els és més pràctic a les mestres per ajudar-se. Llavor n’hi ha dues aules mes de 1-2 anys i dues de 2-3 anys.

Les rutines van variant segons la aula, encara que les que tenen la mateixa edat en solen seguir una molt semblant. El que canvia de les rutines és la quantitat de coses que es fan a cada una de elles, els continguts que pot haver-hi, les diferents activitats que es poden oferir,... però el ritual en si consta de les mateixes directrius.

El que varia una mica més son els horaris, que llevat del dinar  i la migdiada, se ajusten a les necessitats i demanda de cada infant.

Les mestres son les encarregades de donar pas a una nova activitat o rutina. En el cas de l’ activitat es veu acabada quant la mestra troba que l’infant ha perdut l’interés per aquell joc. Es comença seguint una rutina establerta, però en vista de les necessitats dels infants poden ser modificades, en el sentit de reduirles o fer-les més llargues.

Si sorgeix algun problema el que la mestra fa es cercar una solució per ella tota sola, però si veu que la altra classe estarà perjudicada li comenta a la altra mestra i intenten trobar elles dues amb les mestres de suport una altra situació. Encara que si el que passa es que per un incovenient no han pogut seguir el que tenien preparat el que fa es prioritzar el que els sembla més important i fer-ho.

5.    Com interactuen els infants? Col·laboren i treballen junts? Com s'ajuden a aprendre?

Les infants estan molt atents als seus companys de aula, tant és així que n’hi ha que s’anodonen que hi ha alguns companys que no poden caminar massa bé i els hi acosten els objectes perquè puguin jugar. Es copien entre ells accions que els pareixen curioses, i s’enfaden entre ells amb plors i males cares quant volen el mateix objecte.

Mai hi ha un treball individual, a no ser que sigui un joc heurístic, però en la gran majoria els infants juguen tots plegats. Es interessant veure com canvien molt de company de joc segons els seus interessos i que no solen estar una bona estona jugant amb el mateix, sino que canvien molt de company en poc temps. Encara que estiguin entretinguts no solen estar 10 minuts amb la mateixa persona.

6.    Com interactuen amb el mestre/a?

Sempre cerquen la mirada del mestre quan algú li ha llevat una joguina i ploren, com per demanar ajuda i justicia. També quan estan cansats solen acostar-se molt a ells i demanar-li contacte i apropament.

Però també és una figura a la que creuen i li fan cas.

Molts cops se acosten a ella per contar-li alguna cosa que no entenem gaire perquè no parlen massa bé, però poses cara de que te interessa i intentes descifrar el que te diuen mitjantçant gestos i el tò de veu perquè se senti escoltat i reforçat.

7.    Com s’interectua amb les famílies?

Els infants no solen tenir contacte amb altres families que no siguin la seva. Encara que molts papas quant deixen al seu infant se acosten als altres i els saluden als matins, però alguns cops no contesten i s’escapen empagaits.

8.    L’escola té previst un pla d’acollida als infants? Com és aquest pla? Existeix un pla d’acollida pels mestres?

Si, per als infants té un pla de acollida que comença per anar a la escoleta pocs pics per setmana durant un parell de hores. És a dir, una setmana venen un dia mitja horeta o menys per veure el centre amb l’infant, mirar racons, les sales, la cuina, les aules,....un altra dia venen i s’estan una horeta a la aula observant la aula amb altres famílies amb infants. Llavor la propera setmana se’ls convida a quedar-se més estona i preparar algunes activitats conjuntes de benvinguda als pares i als infants. Superat això deixen l’infant a la escoleta no més de una horeta i un poquet. I això van augmentat la freqüència del temps fins que s’aconsegueix que quedin la jornada sencera.

Per ara, no es contempla cap pla d’acollida per les mestres.